AUTOAVALUACIÓ
Com la majoria dels meus companys, aquesta ha sigut la primera vegada en la meua etapa educativa que m’han oferit l’oportunitat d’autoavaluar-me. Al principi vaig pensar que era una completa bogeria de Jorge, però desprès vaig veure l’oportunitat de que no em qualificaren tan sols per la nota que havia tret en un examen, sense valorar tot el demés, com pot ser el esforç de cada persona, la dedicació, les situacions personals de cada un, l’assistència a classe, el temps dedicat fora d’ella, ets, ....
Quan vaig començar a voler redactar la meua autoavaluació, em vaig donar compte del difícil que era avaluar d’una forma justa. Vaig recordar quan vaig llegir el text sobre aquest tema, que em va cridar molt l’atenció que en una ocasió l’autora es preguntava, davant els temors i dubtes dels seus alumnes, com un docent pot plantejar-se avaluar a una altra persona, sense ser capaç d’avaluar-se a si mateix. Això em va fer reflexionar molt, i va convertir aquest procés en un gran repte per a mi, un gran descobriment personal, ja que he tingut que profunditzar i reflexionar sobre totes les coses que m’ha aportat aquesta assignatura, que es el que jo, com ha persona he pogut aportar a la mateixa, als meus companys, a la classe en si, quins son els coneixements que he aprés, la utilitat que podré obtindré en un futur com a docent, etc...
Després de molts esborranys, conceptes abstractes als que no sabia donar-li forma, de dedicar molt de temps i esforç, i una profunda reflexió , he aconseguit començar un procés d’avaluació personal, per tal de ficar-me una nota justa.
Tot aquest procés en si, m’ha servit a mi per a créixer i enriquir-me molt com a persona, ja que realment he descobert tot el que m’emporte d’aquesta assignatura, que no es poc. En altres assignatures per exemple, saps que tens un 7 o un 8, però realment tu no eres conscient ni has reflexionat tot el que has aprés i t’emportes d’eixa assignatura, simplement es la nota que has tret en un examen. En canvi, amb l’autoavaluació la nota final es el resultat d’un procés intern, de reflexió, que desprès s’ha de justificar davant els membres dels grup.
Començaré valorant les cosses més objectives, com pot ser l’assistència a classe, els treballs, exposicions i lectures recomanades, la participació en el bloc i demés.
Bé, com tots sabeu, la meua assistència a classe no ha sigut molt regular, com treballe per el mati en una escola infantil, sempre arribe quan la sessió ja esta començada, i a mes a mes, he fallat a algunes classes. En canvi, he intentat ficar-me al dia en els treballs i lectures que es feien a l’aula, i com haveu comprovat he aconseguir crear un bloc, que al principi em pareixia un món, ja que jo soc negà per als ordinadors i les noves tecnologies. Per a mi ha sigut molt gratificant crear el bloc i aprendre a penjar cosses i mirar el que els meus companys publiquen, es una cosa nova que he aprés, i ademés necessària com a futura docent, ja que es imprescindible conèixer i saber manipular les noves tecnologies.
He intentant actualitzar el meu bloc a sovint, i consultar i comentar el que els meus companys publicaven, per tal de aconseguir posar-me al dia i no perdre’m molt.
Quan he faltat ha alguna sessió, he intentat suplir la meua assistència treballant més fora de l’horari escolar, com pot ser quan falti el dia que projectaren la pel·lícula “¿On està la casa del meu amic”, que desprès la vaig veure i comentar a casa, i ho vaig penjar tot al bloc.
En el que respecta als treballs crec que he aconseguit posar-me al dia, he llegit el llibre de L’escola que aprèn, he redacta la Unitat didàctica, he exposat el treball sobre els diferents estils d’ensenyament, he fet les redaccions dels primers dies de classe, etc.
També he intentat pujar cosses al bloc que pogueren ajudar o facilitar als meus companys el seguiment de les classes, o cosses que ha mi em pareixien interessants per compartir amb ells.
Respecte al que m’ha aportat a mi personalment aquesta assignatura, com he dit al començament, tan sols el procés de reflexió final m’ha servit moltíssim, ja que mai m’havia parat a reflexionar que es el que realment havia après d’una assignatura, o el que m’havia aportat com a persona, i ha sigut molt llibertador i enriquidor fer-ho, i crec que m’ha fet créixer com a persona, i com a futura professora.
Conèixer els estils d’ensenyament és una de les coses que més m’ha interessat i que més útil veig com a futurs docents. Per l’experiència que em tingut com a alumnes, molt de nostrats tan sols érem conscients d’un parells d’estils, i tots els demes eren una incògnita per a nosaltres. Crec que és essencial conèixer’ls per tal de poder escollir en cada moment la millor opció a l’hora d’interactuar amb els nostres alumnes, per a facilitar que el procés d’ensenyança i aprenentatge sigui més enriquidor i complet.
Bé però tots aquest motius he decidit que la meua nota final siga un 6, ja que m’he esforçat molt en aconseguir posar-me al dia, en crear el bloc, en dedicar temps que no tinc moltes vegades, a pujar cosses i veure el que els demes han compartit, en fer els treballs i realitzar les lectures. També he pensat que seria molt injust posar-se una nota més alta, perquè la assistència a classe no ha sigut continua, i he anat un poc a rebuf dels meus companys.
